Club Orientació Catalunya

La brúixola

La brúixola és un iman que està suspès per el seu centre de gravetat. Aquest iman s'orientarà segons el camp magnètic terrestre i ens assenyalarà el Nord Magnètic (que en general és diferent del nord geogràfic, però a les escales que es fan els mapes d'orientació no es té en compte). N'hi ha de moltes menes. En el món de l'orientació en veurem bàsicament tres models.

1. El primer és una base plana, rectangular i transparent. Dins la càpsula i amb els moviments esmorteïts per un fluid hi ha l'agulla imantada. La corona o limbe gira lliurement i està graduada.
2. En la segona possibilitat, ja de competició, la base té una forma irregular per tal de sostenir-la amb el dit polze i disposa d'un segment recte que s'orienta en el sentit que caminem si posem la mà en una posició natural per sostenir el mapa tot caminant. La corona gira de la mateixa manera que en el primer cas.
3. La tercera opció és el sistema Spectra de Silva, altre cop sobre una base pel dit polze però amb una corona fixa i amb sectors diferenciats per colors (sistema Spectra). Un disc transparent enlloc d'una agulla i amb un petit iman de neodimi molt intents al centre del disc fan que busqui el nord manera molt més ràpida i estable. El disc té una zona ampla acolorida que fa la funció de l'agulla (sistema Jet). El cost és proporcional a les prestacions

Orientar el mapa

Orientar un mapa vol dir que farem coincidir les seves direccions amb el terreny. Per orientar el mapa farem servir la brúixola de manera que la part superior del plànol coincideixi amb el sentit nord (Els mapes solen tenir el nord a la part superior).

Fer rumb:

Per anar des d'un punt A fins a un punt B farem els següents passos:

1. Agafarem la brúixola i farem coincidir un extrem de la regleta de la brúixola amb la direcció que uneixen els dos punts. Procurarem que la fletxa que indica la direcció estigui orientada en la direcció que volem marcar.
2. Girarem lel limbe de la brúixola fins que les línies gravades en el fons quedin paral·leles als meridians del mapa, fent que el nord del limbe quedi orientat amb el nord del mapa. Fins aquest moment, l'orientació de l'agulla és irrellevant, donat que estem establint un angle entre la direcció a seguir i el nord del mapa.
3. Girarem el nostre cos amb la brúixola fins que l'agulla que indica al Nord quedi aliniada amb el nord del limbe establert en el punt anterior. És bàsic fer-ho amb la brúixola prou plana com per no bloquejar l'agulla. En aquest moment, la direcció que hem de seguir és la que indica la regleta de la brúixola. I de fet, només cal mantenir l'agulla alineada amb el limbe sense que calgui mirar el mapa. A la pràctica, però, convé mantenir la brúixola damunt del mapa i aquest ben orientat per anar 'llegint' tot allò que ens anirem trobant, la qual cosa ens permet saber on som de manera permanent, i més si tenim en compte que una petita desviació angular acaba representant desenes o centenars de metres sobre el terreny al cap de tan sols un kilòmetre.

Cercar una fita només amb el rumb és poc menys que missió impossible. En trams llargs, la més petita desviació i no sabrem si ens passem la fita per la dreta o per l'esquerra. Per això es coneix l'orientació com l'esport del mapa i no de la brúixola. Podeu trobar més tècniques en aquest document d'en Ferran Santoyo

---