Club Orientació Catalunya

En un dia de tardor amb menys fred i boletaires del que esperàvem, els de la UPC ens van oferir una nova cursa pels boscos de Gósol. Del COC n’érem uns quants que sortíem a primera hora, però sembla que les explicacions que havien donat perquè tot sortís bé, no acabaven de ser prou clares, perquè els primers d’arribar ens vam trobar que encara no estava acabada d’instal·lar tota la infraestructura. (Sempre s’ha d’anar amb temps, aprengue’m-ne la lliçó!) I un cop en cursa, per desgràcia només us puc parlar del meu traçat, però pel que em vau dir, els altres eren si fa no fa. Ja sé que criticar és gratis, però també és el que ens fa avançar. I a mi el traçat no em va agrada gaire. Bé les primeres fites (tres), però aleshores la cursa es limitava a una tirada llarga sense elecció per arribar a una zona tècnica en què hi havia una falsa papallona. Un cop feta aquesta zona, una altra tirada llarga sense elecció que ens portava a quatre fites que de lluny t’anaven aixecant els orientadors que tenies al davant. Primera qüestió: no som prou gent per separar DE d’H35? És lamentable veure com homes amb condició física s’aprofiten de la tècnica de les noies d’èlit. Segona qüestió: no té sentit fer una papallona si no és per dispersar els corredors. Si tots tenen el mateix tram (com va passar a Gósol), l’únic que s’aconsegueix és un excés de gent en una mateixa zona i que els uns als altres es vagin aixecant fites i seguint-se. I aquí s’acaba la crònica, perquè vaig haver de marxar d’hora i no vaig poder parlar amb vosaltres. El que sí que he de dir és que cada cop fa més goig veure la gent del club, com al bosc són discrets i van a la seva. Això anima i enorgulleix.

Ambient poc habitual a les curses, ja que era al centre de Barcelona i després d’una cursa escolar. Mapa de lectura correcta i acabat d’actualitzar, la cursa constava de dos sprints lineals de 3,4 i 3,3 km. Hi va haver gent que els va trobar un pèl llargs, però la veritat és que si mires el temps del guanyador, és una bona distància.

La sortida es feia de dos en dos, amb mapes diferents (després el corredor havia de fer l’altre, amb el temps de descans que volgués). I ja us podeu imaginar que més que dificultat de lectura hi havia dificultat d’esquivar turistes. Però pel que jo vaig veure i sentir, no hi va haver cap problema, tot i que ja us podeu imaginar què és córrer pel carrer del Pi un dissabte a les dues del migdia! Com a curiositat, només ens van prendre una fita (recuperada), però precisament el que la va agafar era un vigilant de les galeries Maldà!

Si voleu mirar els resultats (http://www.senglaro.cat/competicions_gotic_2009.htm?Accio=Veure_info_cursa&LAN=0&ID=1560) veureu que els del club ho van fer molt bé! (també a les escolars!). Per alguns és més agraït córrer per aquells carrers que no pas haver d’anar-hi de compres, però sigui com sigui, és una bona experiència.

Avui feia endreça després dels Campionats de Catalunya de Moià. La feinada que significa una competició de dos dies, que a més volem que sigui de qualitat, amb infinitat de traçats i tota la gestió habitual m’havien deixat tocat. O sigui que després d’uns dies de repòs per recuperar l’energia m’he tornat a posar a la feina.

L’horitzó, llunyà però nítid: el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona. En aquesta direcció s’han d’encaminar els nostres esforços, però sense oblidar el club, les tasques del dia a dia, desplaçaments, entrenaments… Sigui com sigui, això és el que m’ha permès començar a endreçar tota la paperassa acumulada durant els mesos en què el meu cap estava pendent dels Campionats de Catalunya. I ja sabeu com es pot arribar a acumular el correu postal, els mails, carpetes…

Primer, el bon paper del COC al Trofeo Ibérico celebrat a Toledo. Les victòries de l’Anna, del Biel i l’Ona (i també de la Maria Sá, que corre per Portugal) han d’omplir-nos de satisfacció, encara que hagin de representar una selecció que no és la nostra. Però tinc la sensació que la feina d’anys, el seu sacrifici, els seus entrenaments, els seus esforços donen el fruit merescut. De tota manera, al marge dels bons resultats dels nostres corredors, m’agradaria destacar un fet que ressalta el nivell de la cursa de Moià. Segons m’han informat, el txec Stepan Kodeda, que es va imposar a les dues curses dels Campionats de Catalunya i que va elogiar els traçats del Pol, es va queixar reiteradament de l’organització de la cursa de Lliga espanyola de Toledo.

Segon, la notícia m’arriba en una carta certificada. A mi, com a molts de vosaltres, que el que us agrada és córrer i perdre-us pel bosc, això del correu m’atabala. Però quan són cartes així, m’hi poso amb calma. La carta de dos folis diu, en resum, que la Generalitat ens atorga uns diners com a premi a la feina feta durant l’any: “Aquests premis són un reconeixement a la feina ben feta. L’objectiu és valorar el vostre esforç i el vostre treball; i que amb l’estalvi de tràmits guanyeu temps per dedicar-vos a la vostra activitat esportiva.” Ah, el premi són 7.000 euros!

O sigui que us en faig partícips. Totes les idees per invertir els diners seran ben rebudes: no dubteu a parlar-ne amb qualsevol de la junta. Felicitats a tots!

folls

 

Ahir la Carme Cristòfol va agafar el relleu de la Mercè Miguel. Després d'haver-me espantat inicialment per tot plegat (els problemes de la Mercè) i que ens quedéssim sense una de les persones que treballen més al club, va aparèixer la Carme, que, ja us ho asseguro ara, farà la feina amb la mateixa eficiència que la Mercè. Ha sigut una de les alegries dins el club dels últims mesos. I parlant d'alegries, ara ja ens han pagat el mapa de Moià! Ens arriba una recompensa pels esforços de la temporada passada per la part econòmica. Ara caldrà també que traguem rendiment dels esforços i dels diners per la banda esportiva. Jo avui ja vaig a la zona de la cursa de Sant Julià de Cerdanyola, a veure si fem d'una vegada les coses amb temps, tot i que diumenge també he d'anar a revisar el mapa d'Hostalets (en aquest cas tornem a anar justos de temps). Interiorment penso: "A veure si aquesta temporada és la del rellançament definitiu i superem tots els sotracs que ens han fet trontollar en els últims temps".

Deia ahir que havíem de posar fil a l'agulla. De moment ja hem presentat les justificacions del Ciutat de Barcelona, que esperem que ens aprovin sense problemes. Avui ens han comunicat que tindrem l'Sportident que vam comprar el 6 de març. És una bona notícia, però ens arriba un pèl tard per a la cursa de l'Anoia. I ara que parlo d'aquesta competició, penso que m'agradaria que la gent hi col·laborés. És la cursa més emblemàtica del COC, es farà en un mapa nou i a més és final comarcal. Els d'Igualada ja fa temps que hi treballen, però hauríem de donar un cop de mà entre tots per fer-ne una cursa amb èxit. En aquestes curses més populars moltes vegades captes més gent i fas més afició que en les grans competicions, en què com a organitzador estàs més per l'aspecte esportiu i deixes una mica de banda la gent d'iniciació.

 

Comença el febrer i, per tant, les curses tornen al seu ritme normal, amb un in crescendo que arriba al seu clímax al final de la primavera i començament de l’estiu. I nosaltres ens hem de posar les piles. Després d’un any tan dur com el 2008, amb Lliga espanyola, Ciutat de Barcelona, Campionat de nocturna… ens pensàvem que el 2009 seria més tranquil. Però em temo molt que haurem de treballar tant com l’any passat. I, si no, repasseu el calendari. A part, hi ha alguna sorpresa afegida que us revelaré aviat, però que vol dir més feina! Ara cal que cadascú assumeixi les seves responsabilitats. Les curses se’ns tiraran a sobre.